dimarts, 21 de novembre de 2017
  
 
GRUP CST > Qui som > Àrea institucional > Història del CST


Història del CST

 

Des d’abans del segle XVII hi ha notícies d’un Hospital de Sant Llàtzer i Casa de Caritat a Terrassa, a l’actual mercat de la Independència. Però no va ser fins al 1870 que se situa a l’emplaçament actual, al convent de Sant Francesc, abandonat amb la desamortització. En aquest convent i en un solar adjunt s’hi crea un asil per a vells pobres i invàlids que, més endavant, també va acollir infants pobres i abandonats.

El 1917 es construeix un nou edifici annex i es reformen les antigues dependències. Als anys trenta s’hi construeix un pavelló antituberculós, que tancarà al final dels anys cinquanta. Uns anys abans s’havia creat en el mateix entorn la Clínica del Remei per a malalts particulars i de mútues. També als anys cinquanta s’hi instal·la un servei de rehabilitació per a afectats de poliomielitis.

Al 1966 l’Hospital s’incorpora a la xarxa d’hospitals de la Diputació de Barcelona i l’any següent es crea l’Escola d’ATS, que es va mantenir fins al 1980. Al final dels setanta, l’hospital tenia uns 260 llits d’aguts i uns 90 de residència i, sobretot, uns professionals molt compromesos que pal·liaven les mancances estructurals.

En el període 1976-1979, l’Estat havia posat en marxa el projecte de construcció de l’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, amb capacitat per a 500 llits, als terrenys de l’esmentada Mancomunitat, a uns 4 quilòmetres de distància del centre de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa va iniciar converses amb la Generalitat per tal d’adaptar la funció de l’Hospital de Sant Llàtzer a les necessitats d’una sanitat que s’anava configurant com a pública, subjecta a la planificació de la Generalitat, orientada al servei dels ciutadans i amb criteris d’equitat geodemogràfica. La voluntat positiva de l’Ajuntament, patró de la Fundació Sant Llàtzer, i de la Generalitat, a través del Departament de Sanitat i Seguretat Social, després d’una etapa de planificació culminada l’any 1983 amb la redacció del Mapa sanitari del municipi de Terrassa, va fer possible posteriorment la creació del Consorci.

El 25 de març de 1988, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava el Decret 58/1988 del Departament de Sanitat i Seguretat Social, pel qual es creava el Consorci Hospitalari de Terrassa (després anomenat Consorci Sanitari de Terrassa) i se n’aprovaven els Estatuts. En l’exposició de motius el decret destacava el desplegament del Mapa sanitari de Catalunya a la ciutat i la comarca de Terrassa, l’existència d’un edifici hospitalari de la Generalitat no utilitzat, l’anomenat Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, l’existència de l’Hospital de Sant Llàtzer, pertanyent a la Fundació Hospital de Sant Llàtzer, d’acreditada tradició en l’exercici de prestar serveis sanitaris, i la necessitat de racionalització dels recursos. També es remarcava la conveniència d’ampliar el marc de col·laboració sanitària entre la Generalitat de Catalunya i les entitats públiques. Per aquests motius, es proposava la creació d’un consorci integrat per les tres institucions: la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer.

La tardor de 1989, el conjunt de treballadors de l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa, juntament amb els malalts i també amb el material, es traslladaven al nou edifici de la carretera de Torrebonica, anomenat, en honor a tota la ciutat, Hospital de Terrassa. Prèviament hi havia hagut un dens treball d’adequació de l’edifici a les circumstàncies actuals i s’havia equipat per fer front a les demandes assistencials. El mateix dia de la inauguració del nou hospital, el president de la Generalitat i les autoritats locals inauguraven el CAP Terrassa Nord, el primer centre d’atenció primària reformada gestionat totalment per una entitat aliena a l’Institut Català de la Salut. Des de llavors fins ara el Pla director del Consorci s’ha anat desenvolupant progressivament.

Amb aquesta progressió d’objectius i realitzacions, el Consorci Sanitari de Terrassa assumeix, en col·laboració amb l’entitat consorciada Fundació Sant Llàtzer que realitza el programa sociosanitari “Vida als Anys”, l’assistència integral a una població de més de 120.000 habitants, distribuïda en diferents zones del Vallès Occidental.

A partir de febrer de 1991 es crea una unitat d’atenció especial per als esportistes del Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR) de Sant Cugat.

El 25 de gener de 1993 s’obre la Unitat d’Hospitalització Penitenciària, annexa a l’Hospital de Terrassa. Aquesta unitat constitueix una experiència única a l’Estat i se suma a les poques que existeixen al món.

El 2 d'abril de 1993 es creen dos equips d’atenció primària, ubicats al CAP Sant Llàtzer.

El 27 d'abril de 1994 s’amplia el servei assistencial del CAP Terrassa Nord a la ciutat de Matadepera.

El 12 de setembre de 1994 es crea el CAP Anton de Borja a la ciutat de Rubí amb un consultori a Castellbisbal.

El 16 de juliol de 1998 es constitueix la Fundació Joan Costa Roma, un projecte de desenvolupament científic, educacional i cultural de la salut.

El 24 de desembre de 1999 va entrar en funcionament la Unitat del SEM a l’Hospital de Terrassa.

El desembre de 2003 es posa en marxa el Centre de Dia per a malalts d’Alzheimer Sant Jordi.

El mes de març de 2004 obre les portes el nou Centre d’Atenció Primària Est a Terrassa.

 El 25 de gener de 2008 s’inaugura el CAP Sant Genís de Rubí.

El 26 de setembre de 2008 s’inaugura el Centre d’Analítiques de Terrassa CATLAB que neix de la fusió entre el laboratori de Mútua de Terrassa i el del Consorci Sanitari de Terrassa. La seva ubicació és al Parc Logístic de Salut de Viladecavalls.

L’octubre de 2008 es posa en marxa una nova llar residència per a persones amb discapacitat psíquica a Rubí.  La Llar Tutelada està a Ca n’Alzamora i és gestionada pel Consorci Sanitari de Terrassa.

El 14 de juliol de 2010, de la mà de la Fundació Sant Llàtzer es presenta el projecte Torrebonica a la ciutat. L’objectiu és reactivar la utilització de l’estructura de Can Viver per ubicar nous serveis i equipaments docents, sanitaris, socials i assistencials, creant un espai comú per al coneixement, els serveis socials i sanitaris i empreses emprenedores que contribuiran al desenvolupament econòmic i social del territori.

 
 
 
disseny Ingenia amb tecnologia Icnea